Ja s'acosta la festa i....

Ja s'acosta la festa amics i com sempre hi ha certs elements, per no dir tots, que deguem més que hem posat a les quotes de KINTOS 2009... però, malgrat les deutes internes i el goserio que hi ha en general ja que esta generació actual no és molt treballadora, anem a passar una semana de puta mare on l'alcohol serà la nostra bandera, ballant en la orquesteta pròpia i amb el casal instaura't a la plaça de l'era a la caseta que hi ha al parc... Una sugerència meua és que jo preferiria fer la cordà en el pont com normalment s'ha fet i si volen cambiar les costums de deveres que lleven les processons de festes i nosaltres llevarem la cordà perque espere que la meua generació no es tire enrrere i si no volen que mos paguen un correfocs perque nosaltres no puguem costejar-lo... Avant amics, ja s'arrima la festa i espere que un any de sacrifici i diners valga per a una semana inolvidable per a les nostres vides... Au amics i comenteu més al blog.

La Rifa del dia 4 de Gener

De nou una reunió convocada per al dia 27 de desembre, en la que quedarem per al diumenge següent, a saber, el dia 4. La qüestió era quedar eixe dia per vendre un poc de rifa, i traure uns quants "duros" ja que la loteria que teniem per al niño se'ns va mig extraviar. I què rifem? Xà, fàcil, un pernil. Doncs bé, quedem així, tu i tu us encarregueu de comprar el pernil, i després li passes la rifa a l'altre. Queda clar? Si, si, i tan clar!
Arriba el dia 4, i només es presenten a la cita tres dels huit quintos, l'un que si plovia, l'altre que si no podia, l'altre que de cop i volta havia d'enviar-li un treball a un company (cal dir que el pare de tal, al vespre, ens va declarar que el fill no estava més que dormint), i l'altre que havia promés que compraria el pernil, no el va comprar, i el que havia d'arreplegar la rifa, no la va arreplegar,... i res. Allí estaven les tres, mirant-se les cares, intentant relaxar-se i mantindre la calma. Es va fer l'una del mig dia, i ja haviem caigut rendides, però... a última hora, ens animarem i ens alçarem en la batalla. Anarem a per la rifa, i tant prompte com poguerem comprarem el pernil.
Ens passarem tota la vesprada amunt i avall, ens posarem davant la porteta de l'anjuntament, soportarem alguna que altra mala crítica (si és que els Quintos tenim molt mala fama!), i venerem uns quants numerets.
A última hora ferem el sorteget que li tocà a Ana, la del Boomerang. I ahí es va acabar el dia, que ja ho estavem dessitjant.

Us deixem la foto...