Ara sí que s'acosta la festa, ara!

Només ens queden sis dies per començar això que portem eperant tot l'any, allò que ens ha portat a tantes discussions, tantes bronques, tants crits: "Pos jo he fet més que ningú" "pos jo ja no sóc quinto" "pos a mi torneume els dines" "pos ara fem discomòbil" "pos ara no fem festa pal poble" "desi, dona'm un cigarret!" "Pos jo vos faig una oferta de 25€..."etc. Ha sigut un any dur, molt dur, i ja es pot ben dir, però per fi ha arribat l'hora de parar taula i traure allò que estem coguent desde l'abril de l'any passat: una setmana diferent, de festa per a uns, i escama per a altres, de borratxera, de feina, de rises i bronques (perquè espere que no plore ningú a no ser que siga del descollono), de cuets, de paper de seda (per a les banderetes i el borreguet), de canyes, palmes, de gorros de palla i, sobretot, una setmana de... RESSACA contínua!! Que és el que més por em fa.

Espere no rebre massa crítiques el diumenge per la vesprada. Espere quevaja bé la setmaneta. He de confessar que ja tinc ganes de que arribe i FER FESTA!! Espere que vosaltres també!!

I ara només falta l'escrit...

Este és el dibuix que proposava Dani, jejeje, ara és més bonico, només falta la frase que va dins del sac. Per favor, cal que digueu si us agrada per fer les samarretes ja, perquè s'ens tira el temps damunt...

Dissenyant la samarreta...

Ací teniu un esbòs de l'artista. Tot i que Marcos li va demanar una caricatura de cadascún de nosaltres, Dani ha tingut altres idees, com per exemple aquesta, que a mi no em sembla gens mal. Us penge la imatge per a que la vegeu i opineu, si us sembla bé, si canviarieu algunca cosa, si preferiu les caricatures,... idees, aporteu idees!

Ja s'acosta la festa i....

Ja s'acosta la festa amics i com sempre hi ha certs elements, per no dir tots, que deguem més que hem posat a les quotes de KINTOS 2009... però, malgrat les deutes internes i el goserio que hi ha en general ja que esta generació actual no és molt treballadora, anem a passar una semana de puta mare on l'alcohol serà la nostra bandera, ballant en la orquesteta pròpia i amb el casal instaura't a la plaça de l'era a la caseta que hi ha al parc... Una sugerència meua és que jo preferiria fer la cordà en el pont com normalment s'ha fet i si volen cambiar les costums de deveres que lleven les processons de festes i nosaltres llevarem la cordà perque espere que la meua generació no es tire enrrere i si no volen que mos paguen un correfocs perque nosaltres no puguem costejar-lo... Avant amics, ja s'arrima la festa i espere que un any de sacrifici i diners valga per a una semana inolvidable per a les nostres vides... Au amics i comenteu més al blog.

La Rifa del dia 4 de Gener

De nou una reunió convocada per al dia 27 de desembre, en la que quedarem per al diumenge següent, a saber, el dia 4. La qüestió era quedar eixe dia per vendre un poc de rifa, i traure uns quants "duros" ja que la loteria que teniem per al niño se'ns va mig extraviar. I què rifem? Xà, fàcil, un pernil. Doncs bé, quedem així, tu i tu us encarregueu de comprar el pernil, i després li passes la rifa a l'altre. Queda clar? Si, si, i tan clar!
Arriba el dia 4, i només es presenten a la cita tres dels huit quintos, l'un que si plovia, l'altre que si no podia, l'altre que de cop i volta havia d'enviar-li un treball a un company (cal dir que el pare de tal, al vespre, ens va declarar que el fill no estava més que dormint), i l'altre que havia promés que compraria el pernil, no el va comprar, i el que havia d'arreplegar la rifa, no la va arreplegar,... i res. Allí estaven les tres, mirant-se les cares, intentant relaxar-se i mantindre la calma. Es va fer l'una del mig dia, i ja haviem caigut rendides, però... a última hora, ens animarem i ens alçarem en la batalla. Anarem a per la rifa, i tant prompte com poguerem comprarem el pernil.
Ens passarem tota la vesprada amunt i avall, ens posarem davant la porteta de l'anjuntament, soportarem alguna que altra mala crítica (si és que els Quintos tenim molt mala fama!), i venerem uns quants numerets.
A última hora ferem el sorteget que li tocà a Ana, la del Boomerang. I ahí es va acabar el dia, que ja ho estavem dessitjant.

Us deixem la foto...